Control - Torn 1 (Tardor 2017) X17042

El sistema jutge.org (d’ara en endavant Jutge) és un entorn d’aprenentatge virtual en què els estudiants poden trobar diferents col.leccions de problemes. Donat un problema, un estudiant pot realitzar diversos enviaments amb possibles solucions. Un enviament es caracteritza per un conjunt d’atributs, com ara la identitat de l’estudiant que va realitzar l’enviament, la data i hora en què es va lliurar la solució, i el veredicte del Jutge respecte als jocs de proves del problema, que s’utilitzen per comprovar la correcció de la solució lliurada.

Alguns exàmens d’assignatures de programació es realitzen i avaluen parcialment utilitzant el Jutge. La qualificació automàtica dels enviaments d’un estudiant es calcula seleccionant en primer lloc el millor dels enviaments i multiplicant a continuació el nombre de jocs de proves superats per aquest enviament per una constant donada (per ex., 2.5 si el problema conté quatre jocs de proves). El millor enviament d’un estudiant és l’enviament d’aquest estudiant que supera el màxim nombre de jocs de proves. Si l’estudiant ha fet diversos enviaments que superen el màxim nombre de jocs de proves, el millor enviament d’aquest estudiant és l’últim enviament que supera el màxim nombre de jocs de proves.

En aquest exercici, construirem un programa que llegeixi una seqüència d’enviaments de solucions per a un problema del Jutge; els emmagatzemi en un vector v d’enviaments; els ordeni en ordre creixent pel DNI de l’estudiant que va fer l’enviament i en ordre creixent pel temps de lliurament en el cas en què dos enviaments siguin del mateix estudiant; i els escrigui ordenats d’aquesta manera en la pantalla.

La seqüència d’enviaments és precedida pel nombre d’estudiants que poden realitzar enviaments, és a dir, el nombre d’estudiants matriculats al curs del Jutge a què pertany el problema, i acaba amb un enviament d’un estudiant inexistent amb un DNI igual a 0 (vegeu el fitxer corresponent a l’entrada de l’exemple d’aquest enunciat).

A continuació, el programa rebrà una seqüència d’instruccions, executarà les operacions corresponents a cada instrucció i acabarà quan rebi la instrucció “fi”.

La instrucció “consultar” requereix llegir un enter x corresponent al DNI de l’estudiant els enviaments del qual es volen consultar. Si no hi ha cap enviament d’aquest estudiant en el vector v, el programa ho indica mitjançant un missatge; altrament, escriu els enviaments de l’estudiant amb el DNI x que conté el vector v en ordre creixent pel temps de lliurament de l’enviament.

La instrucció “classificar” escriurà el subconjunt de v format pel millor enviament de cada estudiant ordenat de manera que estiguin junts tots els enviaments que superen el mateix nombre de jocs de proves.

La primera vegada que s’introdueixi la instrucció “classificar” caldrà construir una matriu de classificació m amb els millors enviaments del vector v, per poder escriure el contingut d’aquesta matriu de classificació a la pantalla. Se suposa que en tot moment el vector v està ordenat en ordre creixent pel DNI de l’estudiant que realitza l’enviament, i que els enviaments d’un mateix estudiant en el vector v estan ordenats al seu torn en ordre creixent pel temps de lliurament al Jutge.

La matriu de classificació m conté un sol enviament per estudiant, que és, a més, el millor dels enviaments que conté el vector v d’aquest estudiant. Donats dos enviaments e₁ i e₂ d’un mateix estudiant, e₁ és millor que e₂ si e₁ supera més jocs de proves que e₂, o si e₁ i e₂ superen el mateix nombre de jocs de proves però e₁ és més recent que e₂ (és a dir, el temps de lliurament de e₁ és més gran que el de e₂).

Els enviaments de la matriu de classificació m estan classificats, al seu torn, pel nombre de jocs de proves que superen, de manera que cada fila k de la matriu de classificació m ha de contenir únicament enviaments que superin exactament k jocs de proves. Dins de cada fila de la matriu m, els enviaments estan ordenats en ordre creixent pel DNI de l’estudiant que va realitzar l’enviament.

Al fitxer de sortida de l’exemple d’aquest enunciat podeu observar la matriu de classificació corresponent als 29 lliuraments rebuts. Els lliuraments que apareixen a continuació de la frase “0 jocs de proves superats” són els lliuraments de la fila 0 de la matriu de classificació m. Els lliuraments que apareixen a continuació de la frase “1 jocs de proves superats” són els lliuraments de la fila 1 de la matriu de classificació, i així successivament.

Per implementar aquest programa hem construït la classe Lliurament (que permet representar un enviament d’un estudiant) i un mòdul funcional Eines_Vec_Lliu (que permet realitzar diferents operacions amb vectors d’objectes de la classe Lliurament). Podeu consultar l’especificació i la representació del tipus de la classe Lliurament al fitxer Lliurament.hh, i l’especificació del mòdul funcional Eines_Vec_Lliu al fitxer Eines_Vec_Lliu.hh.

Tenint en compte tot això, heu d’implementar eficientment el mètode estàtic i públic millor de la classe Lliurament, que determina si l’enviament representat per e1 és millor que l’enviament representat per e2.

  static bool millor(const Lliurament& e1, const Lliurament& e2);
  /* Pre: e1 i e2 han estat lliurats pel mateix estudiant.  */
  /* Post: Retorna true a algun dels casos següents: 1) e1 ha superat més 
   jocs de proves que e2; 2) e1 i e2 han superat el mateix nombre de jocs 
   de proves, i el temps de lliurament de e1 és més gran que el temps de 
   lliurament de e2. En altres casos, retorna false. */

i l’acció classifica del mòdul funcional Eines_Vec_Lliu, que construeix la matriu de classificació m descrita anteriorment a partir d’un vector v d’objectes de la classe Lliurament, que en el rang v[0, …, n_lliu − 1] està ordenat en ordre creixent pel DNI de l’estudiant que va realitzar l’enviament i en ordre creixent pel temps de lliurament en el cas en què dos enviaments siguin del mateix estudiant.

void classifica(int n_lliu, const vector<Lliurament>& v, 
     vector<vector<Lliurament> >& m);
  /* Pre: 0 <= n_lliu <= v.size(), v[0 ... n_lliu -1] està ordenat en ordre 
  creixent per número de DNI i, en cas d'empat, per temps de lliurament. 
  m=M, M.size() = 1 + Lliurament::nombre_jps() i M[j].size()=0 per a tot j */
  /* Post: Per cada x tal que v[0, ..., n_lliu - 1] conté com a mínim un 
  lliurament amb DNI = x, m conté el millor lliurament amb DNI = x de 
  v[0, ..., n_lliu - 1]. El millor lliurament d'un estudiant és el que 
  supera més jocs de proves i, en cas d'empat, el que té el temps de 
  lliurament més gran. La matriu m no conté més d'un lliurament amb el 
  mateix DNI. A més, els lliuraments de m estan organitzats de la manera 
  següent: 1) cada fila k només conté lliuraments que superen exactament 
  k jocs de proves; 2) dins d'una fila concreta, els lliuraments estan 
  ordenats en ordre creixent per número de DNI. */

Heu de lliurar un fitxer solucio.cc amb una implementació eficient del mètode millor de la classe Lliurament i de l’acció classifica del mòdul funcional Eines_Vec_Lliu. Trobareu la plantilla del fitxer solucio.cc dins del material addicional de què us proveïm a l’apartat Public files del problema del Jutge. Aquesta plantilla es troba en el fitxer
plantilla.txt: n’heu de canviar el nom de manera que es digui solucio.cc, completar-lo i lliurar-lo al Jutge.

El vostre fitxer solucio.cc no pot contenir la implementació d’altres operacions de la classe Lliurament ni del mòdul funcional Eines_Vec_Lliu.

Observació

A l’apartat Public files del Jutge us proveïm de material addicional en un fitxer .tar. Podeu extreure el contingut d’aquest fitxer amb la instrucció

   tar -xvf nom_fitxer.tar

Aquest material addicional consisteix en els fitxers següents:

• plantilla.txt: és la plantilla del fitxer solucio.cc; heu de canviar el nom d’aquest fitxer de manera que es digui solucio.cc, completar-lo i lliurar-lo al Jutge
• Lliurament.hh: l’especificació i la representació del tipus de la classe Lliurament
• Lliurament.cc: la implementació dels mètodes de la classe Lliurament, tret de la del mètode estàtic i públic millor, que heu de completar al fitxer solucio.cc
• Eines_Vec_Lliu.hh: l’especificació Pre/Post de totes les operacions del mòdul funcional Eines_Vec_Lliu
• Eines_Vec_Lliu.cc: la implementació de totes les operacions del mòdul funcional Eines_Vec_Lliu, tret de la de l’acció classifica, que heu de completar al fitxer solucio.cc
• pro2.cc: un programa principal que podeu fer servir per provar els mètodes públics de la classe Lliurament i les operacions del mòdul funcional Eines_Vec_Lliu
• llegeixme.txt: instruccions per a generar l’executable del programa pro2 i provar-lo

Valorarem positivament que la solució no contingui instruccions innecessàries (especialment bucles o crides a operacions costoses), ni objectes innecessaris (especialment vectors o matrius), que no faci recorreguts quan hauria de fer cerques i que usi correctament les operacions més adients de la classe Lliurament i del mòdul funcional Eines_Vec_Lliu sempre que sigui possible. No es pot emprar cap estructura de dades que no hagi aparegut a les sessions 1 a 4 de laboratori. Es permet un ús justificat de l’operació push_back de la classe vector.

Quan feu els enviaments, el Jutge us indicarà quants jocs de proves passeu i de quin tipus (públic o privat). El joc de proves anomenat públic correspon als fitxers entrada.txt i sortida_correcta.txt de l’apartat Public files.