Un nombre natural n és pot representar en base b amb una seqüència de dígits (dm, dm−1, …, d1, d0) tal que
n = |
| di· bi, amb 0 ≤ di < b. |
Per exemple, 15 es pot representar amb (1,1,1,1) en base 2, 109 es pot representar amb (1,2,3,1) en base 4 i 10818 es pot representar amb (18, 18, 18) en base 24, perquè:
|
Diem que un nombre és unidígit en base b si, quan es representa en aquella base, tots els dígits de la seqüència són iguals. Als exemples anteriors, doncs, el 15 és unidígit en base 2 i el 10818 és unidígit en base 24, però el 109 no és unidígit en base 4.
Es pot observar que tot nombre n ≥ 3 és unidígit en base n−1 amb la representació (1,1).
Entrada
L’entrada consisteix en una seqüència de naturals estrictament positius.
Sortida
Per a cada nombre x de l’entrada cal cercar la base b més petita (b ≥ 2) per a la qual x és unidígit en base b. Una vegada trobada aquesta base b, cal escriure tres informacions: el nombre de dígits de la representació de x en base b, el valor del dígit d que es repeteix en la representació, i la base b trobada.
Input
1 11 15 35 242 270 1023 10818 1384309
Output
1 1 2 2 1 10 4 1 2 2 5 6 5 2 3 2 15 17 10 1 2 3 18 24 2 1 1384308